Aquesta Setmana Santa la Confraria del Sant Sudari compleix el seu 25è aniversari, per la qual cosa Juan Antonio Darder, el seu fundador, fa un repàs a les actuacions duites a terme per la confraria al llarg d’aquests anys.
Juan Antonio Darder Colom -65- és metge especialista en medicina familiar i comunitària i expert universitari en Bioètica. Les seves inquietuds espirituals i filosòfiques el dugueren a organitzar la Confraria del Sant Sudari el 1999, i aquestes mateixes inquietuds també l’han duit a organitzar tot un seguit de conferències dedicades a aprofundir en l’espiritualitat de l’ésser humà i a dur a terme una obra social i benèfica per ajudar als sectors més desvalguts de la societat.

Pregunta.- Enguany la confraria que vostè fundà assoleix els 25 anys. Què sent al respecte?
Resposta.- Sobretot, una gran satisfacció per la feina feta. Vull remarcar que el que dona més sentit a la nostra confraria és l’obra social i benèfica que realitzam. Destac com el més rellevant les relacions humanes que hem establert amb la tasca que duim a terme tant en el vessant espiritual com en el benèfic.

P.- Com va ser que decidí fundar una nova confraria i no integrar-se en les ja existents?
R.- Tot es remunta a quan jo estudiava medicina i caigué en les meves mans un dossier sobre el Sant Sudari: la seva lectura m’entusiasmà perquè és un autèntic enigma científic. Aquest creixent interès m’impulsà a crear la confraria. He de dir que, de petit, juntament amb mon pare i en Salvador Reynés, jo ja havia sortit amb la Confraria dels Sagrats Cors. Quan vaig parlar amb amics i familiars de crear una nova confraria dedicada al Sant Sudari la gent s’hi engrescà i decidírem anar a parlar amb el rector, que en aquell moment era don Joan Oliver, que no hi posà cap impediment.

Un dels avantatges de formar una nova confraria és que et permet començar de zero i crear un vincle nou i important entre els components que eren familiars i amics. Ara bé, el més rellevant fou que creàrem un vincle afectiu molt fort entre els participants, difícil de trobar en altres confraries com a element cohesionador del grup.

P.- Com ha canviat la confraria en aquests 25 anys?
R.- Al principi tan sols érem vint confrares i actualment som més d’una trentena -tot i que no tots participen en les processons anualment-. Un altre canvi es troba en que a l’inici tots érem sollerics mentre que actualment la confraria s’ha obert a altres nacionalitats: tenim confrares de Nigèria, Romania i Colòmbia. La gent que s’acosta a nosaltres és gent autèntica, amb coherència i fe vertadera.

P.- Quins actes tenen pensat realitzar de cara a aquest aniversari?
R.- Bàsicament seran tres actes oberts al públic: dia 23 de març farem una bunyolada benèfica a Plaça per recollir donatius; dia 25 de març de les 16 a les 18 hores realitzarem una jornada de portes obertes on es podrà visitar el nostre local de repartiments d’aliments que està ubicat a les dependències de l’antic hospici i, finalment, dia 26 de març a les 20 hores a la Sala Magna de l’Ajuntament realitzaré una explicació de la trajectòria de la nostra confraria al llarg d’aquests 25 anys amb projecció de fotografies.

P.- Quines actuacions duen a terme a part de la participació en les processons de Setmana Santa?
R.- Són moltes i variades, però el més rellevant són les accions de caire social i benèfic. Per destacar-ne algunes recordaria l’ajuda aportada per a la restauració de les teulades parroquials, el seguit de conferències sobre espiritualitat -de manera especial les dedicades al tema del Sant Sudari, on hi han participant figures rellevants com metges forenses, el president del Centro Español de Sindonologia, o una professora de la UIB especialitzada en palinologia-, l’aportació de dues ambulàncies a República Dominicana i Haití, distintes col·lectes per ajudar a països desfavorits, i lliuraments de productes alimentaria arreu de Mallorca: Can Gazà, Son Cladera, Corea, Sa Pobla o als caputxins de Palma, etc. Però el que destacaria majorment és l’obra benèfica setmanal de repartiment d’aliments i productes de primera necessitat que des de fa 15 anys realitzam a les nostres dependències cada dijous.

P.- Quines vicissituds ha patit la confraria del Sant Sudari pel que fa a nivell participatiu en aquests anys de trajectòria?
R.- Hi ha hagut algunes petites variacions però l’estabilitat és el que ens ha definit millor. En aquest sentit vull aclarir que el que és important no és el número de participants sinó l’autenticitat de sentiments i la coherència dels participants. Ara bé, he de dir que en comú amb tota la resta de confraries els darrers anys s’ha notat una mica de davallada en la participació. El rellevant no han de ser els vestits en les processons, sinó les persones.

P.- Ha vist canvis en la celebració de la Setmana Santa?
R.- Ja ho crec: abans, quan era petit, veies cases amb els portals oberts, amb ciris, domassos i, fins i tot, gent resant; avui, tot això ha desaparegut. Ha estat substituït per un públic que ens mira amb indiferència espiritual i estrangers que ens miren com si fóssim uns souvenirs. Sobretot, el que trob més a faltar és el respecte a les processons.

P.- Hi ha algun requisit per formar part de la Confraria del Sant Sudari?
R.- Seguim el que indiquen els estatuts de la Confraria: acceptació del postulant per part de la Junta Directiva; seguiment del marcat pels estatuts: bon comportament cívic; disposició a col·laborar en els actes de la confraria; serietat en les processons i procurar ser coherent amb els valors cristians.

P.- Com se li ocorregué muntar la processó de les Tres Creus el Dissabte Sant?
R.- Fou inspirat pel silenci i l’ambient tranquil que es respira des d’aquest indret i per la possibilitat de recrear el que diuen les Escriptures del Dissabte Sant. La feim d’ençà del 2000 però des de la pandèmia només arribam fins al cementeri. He de dir que és un acte que compta amb molta acceptació popular.

P.- Troba a faltar un pas en la seva confraria?
R.- Durant uns anys traguérem un àngel de la parròquia que restauràrem. Però mirant de simplificar actualment treim un llenç del Sant Sudari que és duit pels nostres confrares. Tot i això, durant la Setmana Santa és que és rellevant és el que se sent, no l’escenificació que es pugui fer.

P.- Què representa per a vostè sortir en processó durant la Setmana Santa?
R.- Manifestar una convicció, una fe i una coherència amb uns principis i unes creences. Crec que mentre quedi un grapat de persones que ho visquin així, les processons tendran sentit. El dia en què no hi haurà aquestes persones més valdria que no les fessin ja que seria una carnavalada.

P.- Les processons són més un costum o una devoció?
R.- Per respondre a aquesta qüestió, cadascú s’hauria d’examinar a ell mateix. Malauradament, crec que les processons cada vegada més s’estan deslligant del seu sentit espiritual.

P.- És partidari de repartir caramels durant les processons?
R.- Mentre es faci amb discreció, no ho veig malament. A la nostra confraria donam unes postaletes -qui ho vulgui fer- amb imatges al·lusives a la Setmana Santa.

P.- Què sent quan a diari tan sols hi ha una desena de feligresos a l’església i durant la Setmana Santa s’omple l’església?
R.- En primer lloc, hi ha una dissociació entre religiositat popular i manifestació espiritual; i en segon lloc, la Setmana Santa és un fet cultural. No podem oblidar que la religió dona pas a un fet cultural, i alhora aquest fet cultural s’ha allunyat del seu sentit espiritual. També cal que l’estament clerical faci una autocrítica de perquè està passant això.

P.- Com viu la Setmana Santa?
R.- Procur gaudir d’una major introspecció i meditar sobre el sentit de la vida i pensar en els meus avantpassats.

P.- Quina seria per a vostè la reflexió a fer durant la Pasqua?
R.- Analitzar que en aquest món moltes persones viuen un calvari; però que cal tenir molt present que després d’aquest calvari terrenal ens espera la resurrecció perquè l’ànima és immortal.

P.- Fa panades i robiols?
R.-Sí. No podem oblidar que hi ha tot un seguit de costums pasquals força relacionats amb la Pasqua que solen ser presents a gairebé totes les cases de l’illa i ca nostra no n’és una excepció. Gaudim de la gastronomia tradicional que és un part d’aquests dies.

P.- Són sincers els participants en les processons?
R.- No som ningú per respondre a aquesta qüestió. Cadascú ha d’analitzar perquè hi va i trobarà la resposta dins ell.

P.- Per acabar, adreci un missatge als sollerics de cara a la Setmana Santa?
R.- Sobretot els diria que no deixin de banda el camí de l’espiritualitat i que alhora defensin les nostres arrels culturals, sempre basades en l’autenticitat.