Margalida Serrano Ribot és una dona de 31 anys. En el 2014 una caiguda la va deixar sense mobilitat a la cama dreta i des d’aleshores utilitza una cadira de rodes en els seus desplaçaments per Sóller per agafar el bus que la duu a la feina, a una oficina de l’Agència Tributària de les Illes Balears de Palma.

Però el que a simple vista seria recórrer un tram de només un quilòmetre entre ca seva a Son Angelats i la parada de bus del carrer Cetre, a la pràctica es converteix una odissea que comporta un alt grau de perill fins al punt que cada dia ha de posar en joc la seva pròpia vida en un mar de vehicles circulant i d’altres mal estacionats a la carretera del desviament. La seva família, conscient del perill que suposa anar i venir de la parada del bus, ha decidit fer-ho públic a través de xarxes socials amb la intenció que les autoritats hi posin fil a l’agulla per trobar una solució que encara encara no ha arribat.

Un vídeo serveix per exposar la situació que suposa transitar en cadira de rodes a les sis del dematí per una carretera completament a les fosques i a les tres del capvespre, quan la voràgine de cotxes circulant és incessant. Margalida utilitza una cadira de rodes elèctrica que li va ser prescrita pel metge especialista de l’Hospital Sant Joan de Déu i que li va ser subvencionada per l’Ib-Salut, cosa que, com explica la seva mare Antònia, “ens va facilitar molt els desplaçaments” i el procés de normalització de Margalida. Però, com explica, el pas pel desviament suposa un risc molt alt. Margalida agafa diàriament el carril bici que voreja la carretera. Allò que hauria de ser un recorregut amb cert grau de seguretat, es converteix gairebé un trajecte a vida o mort. El que passa és que el carril bici s’ha convertit a la pràctica en una zona d’aparcament on diàriament desenes de vehicles estan aparcats irregularment, cosa que impossibilita l’ús del carril exclusiu de les bicicletes i, com el cas que ens ocupa, a la cadira de rodes que pilota Margalida. Per poder arribar al bus o fer el recorregut a la inversa per acostar-se a casa, aquesta al.lota ha de transitar per la vorera de la calçada pel fet que els cotxes aparcats ocupen el carril bici. Per si no fos poc haver d’esquivar els cotxes, ha de sortejar els elements de goma que hi ha instal·lats a terra per delimitar el carril per a bicicletes i els cotxes mal aparcats que ocupen la ciclovia. “A la pràctica s’ha convertit en aparcament, però no deixa de ser un carril bici amb les marques ja esborrades”, es lamenta Antònia qui reivindica una “solució” a la problemàtica dels cotxes a la carretera de circumval·lació “perquè a diari hem de sortejar els cotxes aparcats i els que circulen per anar i venir de casa”. “És un perill” al qual s’han d’arriscar diàriament, afegeix la mare d’aquesta dona. Assegura a més que la seva frustració és tan gran que “vàrem decidir compartir-ho s xarxes socials”, cosa que “ens ha sorprès pel fort suport que hem rebut de la gent” i fins i tot de les autoritats locals. Moltes persones han compartit centenars de vegades un vídeo que mostra com és el recorregut diari per la carretera del desviament.

Margalida és una dona molt activa. En el seu temps lliure toca el piano i també fa els primers passos al teatre. De fet va estudiar Art Dramàtic. La cadira de rodes no ha estat cap impediment per desenvolupar les seves habilitats amb les aficions que més li agraden. Tampoc no li ha estat cap trava a l’hora d’exercir la seva professió per ser completament autònoma malgrat la seva mobilitat reduïda, esforçant-se cada dematí per desplaçar-se i anar a treballar i tornar a casa després de finalitzar la seva jornada laboral com qualsevol altra persona.

Tant la Margalida com la família no demanen més que poder fer el recorregut amb unes mínimes garanties de seguretat. “No és cap caprici”, assegura la mare de l’al.lota, que afegeix que “tant de bo se li doni una solució que estic convençuda redundarà en el bé de tots”. Perquè, com afegeix, “en aquesta situació hi ha altres persones que volen circular amb bicicleta, gent que camina i fins i tot mares que empenyen el cotxet amb el bebè”. El vídeo “és un exemple del que està passant” i de la “impotència que sentim”, cosa que lògicament “ens preocupa molt”. Però en canvi lamenta que els esforços que fa la seva filla per tenir una vida completament normal amb el suport de la família i l’Asprom es vegin truncats per cotxes aparcats i altres circulant “que fan perillós i gairebé impossible poder anar i venir de casa” per la única ruta que tenen disponible.