El proper diumenge serà dia de Pasqua. Però també serà jornada per canviar l'hora dels rellotges en tant que en aquest dia entrarem dins l'horari d'estiu. D'aquesta manera, a les 2 de la matinada passaran a ser les 3, de manera que durant aqueixa nit dormirem una hora menys. Qui vulgui assistir a la processó de l'Encontre ho haurà de tenir en compte si no vol arribar tard.

Un recent estudi publicat per investigadors del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears i del Programa sobre Energia i Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Stanford (Estats Units) ha qüestionat un dels arguments més utilitzats per justificar el canvi a l'horari d'estiu, com és l'estalvi energètic.

A l'estudi, publicat a la revista Tourism Management Perspectives, Jaume Rosselló Nadal i Andreu Sansó Rosselló, de la UIB, i Christoph Graf, de la Universitat de Stanford, estimen que l'efecte del canvi d'horari d'estiu suposa un estalvi energètic insignificant a les Illes Balears, dentre l'1 i el 4% en el millor dels casos.

Els investigadors tenen en compte diversos models que intenten explicar el consum diari d'energia elèctrica des de l'any 2007 fins al 2017 a cadascun dels subsistemes elèctrics, Mallorca-Menorca i Eivissa-Formentera, i al conjunt de les Illes Balears. Una de les aportacions principals del treball és la consideració, per primera vegada, de la població flotant a un territori, que permet descomptar la població turística.

L'horari d'estiu es va implementar per primera vegada a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial amb l'objectiu de reduir la demanda d'electricitat i poder destinar més carbó a la indústria armamentista. Després de la guerra, el canvi es va mantenir a molts països industrialitzats i, definitivament, es va popularitzar a tot el món durant la crisi energètica dels anys setanta. Des d'aleshores, s'ha mantengut amb la creença que les fàbriques, i, per extensió, el consum elèctric regional, es beneficiaven d'aquest ajustament horari.